Enric Miralles
Enric Miralles (1955-2000) va ser un arquitecte, dissenyador, dibuixant i professor català. Des de la llicenciatura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) el 1974, la seva carrera va créixer ràpidament prenent adreces extraordinàries. El seu treball és encara avui summament influent, innovador i avantguardista.
La carrera de Miralles va començar el 1973, quan va començar a treballar com a ajudant a l’estudi dels seus professors i arquitectes Albert Viaplana i Helio Piñón. Durant aquest període va tenir l’oportunitat d’aprendre i col·laborar en projectes que han esdevingut icones de l’arquitectura barcelonina. Típics d´aquesta època són projectes com La Plaça de Sants.
Deu anys després, el 1983, la seva carrera va prendre una nova direcció quan va obrir el seu estudi amb la seva primera companya, Carme Pinós. És allà on Miralles va poder intervenir de primera mà en els dissenys, acostant-se cada cop més al seu reconeixible i expressiu llenguatge arquitectònic. Corbes tangents, estructures asimètriques basculants d’acer i formigó són alguns dels atributs clau que Miralles aconsegueix dominar en aquesta etapa amb Pinós. Edificis com Tir amb Arc o El Xementiri són alguns dels exemples més poètics dissenyats en aquell moment.
Tot i això, no és fins als anys 90 quan l’obra de Miralles aconsegueix la seva major complexitat i delicadesa. Juntament amb la segona sòcia i companya, l’arquitecta internacional Benedetta Tagliabue, l’obra de Miralles s’endinsa en una forta integració de la materialitat i sobretot del color, sumant-los amb impecable finor al seu estil arquitectònic ja excel·lent. Tractant el seu treball com a joc i cada projecte com una nova frontera, Miralles i Tagliabue van projectar arquitectures úniques. Des de la petita escala com Lungo Mare o Kolonihaven, fins a masterplans com el Mercat de Santa Caterina o el Parlament escocès, passant per projectes que són senzillament poesia espacial com Heaven o el Pavelló de la Meditació a Unazuki.
Junts, van obrir el seu estudi EMBT Arquitectes, un estudi que fins després de la prematur mort d’Enric ha prevalgut gràcies a la tenacitat de Benedetta ia la seva passió contínua per difondre les imaginatives visions arquitectòniques que van compartir.
Enric Miralles va ser autor d’impressionants escultures, cases, pavellons, mercats, espais públics, parlaments, escoles, parcs, museus, collages, idees i dibuixos. En la seva breu carrera, va desenvolupar un llenguatge genuïnament original i exuberant que encara avui és influent. Els seus projectes construïts per Europa i Àsia, els seus brillants escrits i paraules, juntament amb el seu enginy i l’humor, continuen inspirant i influint tots els que compartim la seva curiositat.
Enric Miralles 1955-2000.
